■ autoritari | autoritària

Partició sil·làbica: au_to_ri_ta_ri
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. auctorĭtas, -ātis ‘autoritat’
    adjectiu
  1. Que imposa als altres la seva autoritat.
    1. Que sosté en política el principi d’autoritat.
    2. Dit del règim polític, de l’estat, etc., en què el poder és exercit sense permetre l’oposició.
  3. psicologia Dit de la personalitat caracteritzada per la disposició a la conformitat, l’obediència i el respecte a qui deté el poder o autoritat superior, pel convencionalisme i per l’arrogància i el menyspreu als grups minoritaris i els individus d’estatus social inferior.