■ autòcton | autòctona

Partició sil·làbica: au_tòc_ton
Compareu: autònom
Etimologia: del gr. autókhthōn ‘indígena’, comp. amb khthṓn ‘terra’, a través del ll. autochthon, -ōnis i el fr. autochtone 1a font: 1906
  1. adjectiu Originari del lloc on habita.
  2. masculí plural Indígenes, aborígens.
  3. adjectiu biologia Amb relació a un país, a una zona, etc., dit dels éssers que hi viuen espontàniament.
  4. adjectiu petrografia Dit de la roca constituïda per minerals que s’han format ensems amb ella.