■ autocrític | autocrítica

Partició sil·làbica: au_to_crí_tic
Etimologia: de auto- i crític
  1. adjectiu
    1. Que es critica a si mateix.
    2. Que expressa autocrítica.
  2. femení Crítica d’una obra feta pel seu autor mateix.
  3. femení Judici que alguna persona o alguna col·lectivitat fa de la seva conducta.
  4. femení psicologia Crítica de les accions pròpies.
  5. femení teatre Breu notícia crítica d’una obra teatral escrita per l’autor per a ésser publicada abans de l’estrena.