■ auricular

Partició sil·làbica: au_ri_cu_lar
Etimologia: de aurícula1 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu anatomia
    1. Relatiu o pertanyent a l’orella. Conducte auricular.
    2. Relatiu o pertanyent a les aurícules. Apèndix auricular.
  2. adjectiu
    1. Relatiu a l’audició.
    2. confessió auricular Confessió feta a l’orella, privadament.
    3. testimoni auricular Testimoni que ha sentit el que diu.
  3. dit auricular Dit xic de la mà.
  4. masculí electroacústica
    1. Transductor electroacústic que transforma un senyal elèctric en ones de so, que, a diferència d’un altaveu, dirigeix directament a l’orella de l’oïdor.
    2. plural Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies a l’encoixinat que els envolta i a la lleugera pressió que exerceix la banda.