■ auditor | auditora

Partició sil·làbica: au_di_tor
Etimologia: del ll. auditor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
    1. Assessor, relator, prop de certs tribunals superiors.
    2. Jurista que exerceix funcions públiques d’assessor prop dels tribunals integrats per jutges no togats.
    3. dret canònic Instructor d’una causa eclesiàstica nomenat pel bisbe.
    4. dret militar Oficial del cos jurídic militar a qui pertoca de donar judici en tots els casos d’interpretació o d’aplicació de les lleis.
  2. economia Persona encarregada d’auditar.