■ atzar

Etimologia: de l’àr. vg. az-zahr ‘dau’, originàriament ‘una de les cares del dau’ (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en àr. cl.); la paraula significà més tard ‘joc de sort’ i d’aquí ‘casualitat’ 1a font: 1683
    masculí
  1. Causa assignada als fets de què hom desconeix la causa real.
    1. Cas fortuït; casualitat. Ha estat un atzar trobar aquests manuscrits.
    2. a l’atzar locució adverbial Deixant que sigui l’atzar el que determini una acció. Digueu un número a l’atzar i coneixerem el guanyador.
    3. per atzar locució adverbial Per casualitat. Ho vaig trobar als encants, per atzar.
  3. Aventura, bona (o mala) sort.
  4. filosofia Caràcter d’un esdeveniment que és el resultat de la coincidència de dos fenòmens que pertanyen a sèries independents en l’ordre de la causalitat.
  5. matemàtiques Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible.
  6. jocs d’atzar jocs d’entreteniment Jocs en els quals és únicament l’atzar allò que decideix qui guanya o qui perd.