■ atrotinat
| | atrotinada

Etimologia: potser metàtesi d’un *atonitat (de atònit, d’on atonitat) ‘estabornit’, combinat amb mots com troter i trotí, aplicats a homes i cavalleries de poc valor 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Espatllat, fet malbé, per l’ús. Un cotxe atrotinat.
  2. anar atrotinat Anar amb els vestits atrotinats.
  3. estar atrotinat de salut (o de fortuna, etc.) figuradament Anar molt malament de salut, de fortuna, etc.
  4. dialectal Que procedeix irreflexivament en els seus actes.