■ atractiu
| | atractiva

Partició sil·làbica: a_trac_tiu
Etimologia: del ll. attractivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Que té el poder d’atreure. Un tema atractiu. Força atractiva.
  2. masculí Allò que atreu, que sedueix, en algú o en alguna cosa.