atènyer

Accessory
Etimologia: del ll. attĭngĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb [p p atès -esa]
  1. transitiu
    1. Arribar caminant, corrent, etc. (en un lloc). Les autoritats no havien de córrer per atènyer un bon lloc: tenien les localitats reservades.
    2. Abastar, haver.
    3. figuradament Aconseguir.
  2. intransitiu Arribar.