■ atenuar

Partició sil·làbica: a_te_nu_ar
Etimologia: del ll. attenuare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Fer més tènue. La tanca de xiprers atenua el soroll de l’autopista.
  2. Disminuir, minvar, afeblir. Atenuar la duresa d’unes paraules.
  3. Fer menys greu. L’embriaguesa atenua la culpabilitat.