astúcia

Accessory
Partició sil·làbica: as_tú_ci_a
Etimologia: del ll. astutia, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    femení
  1. Qualitat d’astut.
  2. Acte d’astúcia.
  3. dret penal Circumstància agreujant de la responsabilitat criminal que consisteix en l’ús d’un ardit o artifici d’una certa importància i idoneïtat que facilita la comissió del delicte.