■ assidu | assídua

Etimologia: del ll. assiduus, -a, -um ‘que es manté incessantment al costat d’algú’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    1. adjectiu Freqüentment present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc.
    2. masculí i femení Els assidus del Liceu.
  2. adjectiu Constant en aplicació o en atenció; perseverant. Assidu en la tasca.
  3. adjectiu Fet amb una diligència constant. Assídues atencions.