■ aspirar

Homòfon: espirar
Etimologia: del ll. aspirare, íd. 1a font: c. 1460
    verb
  1. intransitiu Portar, algú, el seu desig a l’obtenció d’alguna cosa. Aspirar al premi Sant Jordi.
  2. transitiu Atreure als pulmons (l’aire exterior, un gas, una substància difosa en l’aire). Aspirar el fum del cigar. Aspirar un perfum.
  3. transitiu Pronunciar amb un soroll gutural produït per l’expulsió de l’aire a través de la glotis oberta. L’alemany aspira les oclusives sordes. Una “h” aspirada.
  4. transitiu tecnologia Desplaçar un fluid mitjançant la depressió creada per una bomba, un aspirador.