■ ase

Etimologia: del ll. asĭnus, íd. 1a font: s. XIII
    [plural ases o, antic i dialectal, àsens] masculí
    1. zoologia Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte semblant al cavall, però més petit, d’orelles grosses i de cap també relativament gros.
    2. ase eguasser zoologia Eguasser.
    3. anar carregat com un ase Portar algú una càrrega feixuga.
    4. ase magre, ple de mosques (o de nafres) figuradament i col·loquialment Refrany amb què hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.
    5. brams d’ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d’ésser atès.
    6. ésser l’ase dels cops Ésser algú el qui s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.
    7. ja pots xiular, si l’ase no vol beure Dit per a denotar la inutilitat d’insistir prop de qui està decidit a no fer el que li diuen.
    8. l’ase va davant col·loquialment Dit per a ridiculitzar els qui s’anomenen primer que els altres.
    9. no dir ase (o ni ase) ni bèstia Estar-se de saludar, de dir res.
    10. no haver vist mai cap ase volar col·loquialment Admirar-se de coses senzilles.
    11. sense dir ase (o ni ase) ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula.
    12. tocar l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l’ase i fes-ho.
  2. figuradament Persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent. Ésser un ase, un tros d’ase.
  3. Escalfallits.
  4. ictiologia
    1. Moixonet.
    2. ase mossegaire Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids (Blennius ocellaris), d’un pam escàs de llargària i de tons rosats o verdosos amb grans franges brunes.
  5. zoologia Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus i Limnoria.