■ artificial

Partició sil·làbica: ar_ti_fi_ci_al
Etimologia: del ll. artificialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Fet de la mà de l’home o que no és natural. Respiració artificial.
  2. Mancat de naturalitat o espontaneïtat; artificiós. Un somriure artificial.
  3. llengua artificial lingüística Per oposició a llengua natural, sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada.