■ arsènic
| | arsènica

Etimologia: del ll. arsenĭcum i aquest del gr. arsenikón, ‘viril’ 1a font: s. XV
    química inorgànica
  1. adjectiu Dit dels composts d’arsènic en què aquest és quinquevalent.
  2. masculí [símbol As] Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VB de la taula periòdica, de nombre atòmic 33 i de pes atòmic 74,92.
  3. masculí Òxid arsenós, As2O3, de gust astringent i fortament tòxic.