■ arrumbar

Etimologia: de rumb 1a font: 1851, DEsc.
    verb
    1. transitiu Fer prendre (a una embarcació) un rumb determinat. El timoner arrumbà la nau a llevant.
    2. pronominal S’arrumbaren a prendre terra.
  2. intransitiu Adreçar-se vers un punt, vers una direcció determinada. La barca arrumba cap al sud.