■ arruïnar

Partició sil·làbica: ar_ru_ï_nar
Etimologia: de ruïna 1a font: 1571
    verb
  1. transitiu Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna.
  2. transitiu figuradament Causar la ruïna. La crisi arruïnà les indústries petites. La malaltia li arruïnà la salut.
  3. pronominal S’arruïnarà darrere el joc.