■ arrossegar

Etimologia: de rossegar
    verb
  1. transitiu
    1. Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. Arrossegar un carreu, un sac.
    2. arrossegar els peus (o la cama, etc.) Caminar sense alçar-los de terra.
    3. arrossegar pel fang figuradament Denigrar (algú) greument. L’ha fet fora de casa i, a més, no para d’arrossegar-lo pel fang.
  2. pronominal
    1. Avançar el cos o una part del cos descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes. Arrossegar-se per terra una criatura.
    2. Anar sense objecte concret. Sempre s’arrossega pels cafès.
    3. Restar inútilment en un lloc. Arrossegar-se un menjar dies i dies per la cuina.
    4. Durar, progressar amb dificultat. Arrossegar-se una feina molt de temps.
    5. arrossegar-se als peus (d’algú) figuradament Humiliar-se vilment davant algú. No t’arrosseguis als peus d’aquesta gent.
  3. transitiu figuradament
    1. Forçar a seguir, portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament. No vol anar mai enlloc, sempre l’hem d’arrossegar.
    2. Arrossegar una vida miserable.
    3. arrossegar la veu (o les paraules) Parlar lentament, prolongant els sons.
  4. transitiu figuradament
    1. Portar com a conseqüència. La guerra arrossega calamitats.
    2. Remolcar. El pràctic arrossega el vaixell dins el port.
    1. intransitiu Alguna cosa penjar tocant una part d’ella a terra. La corda era massa llarga i arrossegava.
    2. pronominal Aquesta cortina s’arrossega.