■ arreu1

Partició sil·làbica: ar_reu
Etimologia: contracció de a arreu ‘segons arranjament, per ordre’ o potser del germ. at red ‘segons consell, previsió’ 1a font: s. XIII
  1. adverbi
    1. L’un darrere l’altre sense interrupció. Navegar tres dies arreu.
    2. Tot seguit. Aneu-hi arreu.
  2. adverbi
    1. Pertot, per totes bandes. Ja no plou, però tot regalima arreu.
    2. A tot arreu. Pertot arreu. Arreu arreu.
  3. arreu de locució prepositiva Arreu del món.


    4. Vegeu també:
    arreu2