■ arraulir

Partició sil·làbica: ar_rau_lir
Etimologia: del ll. vg. *adrigorire o *inrigorire, der. de rigor ‘enravenament (sobretot pel fred)’, passant per *arreorir i amb dissimilació de les r 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Ajupir, abatre. Li ventà un cop de puny i l’arraulí.
  2. pronominal Arrupir-se, arronsar-se. Arraulir-se de fred.