■ arranjament

Etimologia: de arranjar
    masculí
    1. Acció d’arranjar o d’arranjar-se;
    2. l’efecte. L’arranjament d’una cambra. No haver-hi arranjament entre els litigants.
  2. música
    1. Composició sobre una melodia o una obra musical donada.
    2. Adaptació per a veus o per a instruments diferents dels de l’obra original. L’arranjament d’una peça per a violí.
  3. arranjament internacional dret internacional Conveni atorgat per dos estats o més amb la finalitat de modificar o de completar una relació jurídica prèviament establerta entre ells.