■ armament

Etimologia: de armar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Acció d’armar o d’armar-se;
    2. l’efecte. L’armament del país contra l’invasor.
  2. marina, marítim
    1. Acció d’armar vaixells.
    2. Fase final de la construcció d’un vaixell, compresa entre el llançament i el lliurament als propietaris.
    3. Conjunt d’efectes que tenen per finalitat d’armar vaixells.
  3. ciències militars
    1. Conjunt d’armes i de municions al servei d’un exèrcit, d’un cos armat, d’un individu, d’un vaixell. L’armament del sometent. Els soldats portaven l’armament complet.
    2. per extensió Conjunt de tot el que constitueix la potència militar d’un estat (armes i municions, vaixells, avions, bases militars, indústria d’armament, etc.).
  4. transports Conjunt dels mitjans mecànics de què disposen els ports per a facilitar les operacions de càrrega i descàrrega dels vaixells.
  5. cursa d’armaments ciències militars Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.