■ arlot

Etimologia: d’origen incert, mot sobretot del cat. ant., que sembla imitat del fr. ant. arlot, herlot, també d’origen incert (v. al·lot) 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. El qui viu a costa d’una dona prostituïda; macarró.
  2. Bordegàs, minyó.
  3. rei arlot història Als segles XIII i XIV, oficial existent a València i en d’altres ciutats de la corona catalanoaragonesa encarregat del govern i de la inspecció dels bordells.