■ aristocràcia

Partició sil·làbica: a_ris_to_crà_ci_a
Etimologia: del gr. aristokratía, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. ciències polítiques
    1. Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
    2. Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic.
    3. per extensió Estament noble.
  2. figuradament Conjunt de persones o de coses que hom considera per damunt de les de la mateixa espècie per llurs qualitats. L’aristocràcia del saber.