■ ariet

Partició sil·làbica: a_ri_et
Etimologia: del ll. aries, ariĕtis ‘marrà’ (animal que tussa), ‘ariet’ 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí armament Giny de guerra per a abatre trams de muralla d’una fortificació, que es componia d’una biga llarga i pesant reforçada per un cap amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de moltó.
  2. masculí marina, marítim Antic vaixell de guerra blindat, de proa sense llançament i de roda prominent i reforçada, que envestia les embarcacions enemigues per tal d’enfonsar-les.
  3. masculí i femení esports Davanter centre.
  4. ariet hidràulic hidràulica Aparell d’elevació d’aigua o d’altres líquids que permet de fer pujar un determinat cabal a una determinada altura mitjançant la producció de cops d’ariet en una conducció per on passa un cabal força més gran que el que hom vol fer pujar sota l’efecte d’un salt més petit que l’altura d’elevació que hom vol obtenir.
  5. cop d’ariet hidràulica Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc.).