■ arena

Etimologia: del ll. arēna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Sorra. Rellotge d’arena.
    2. edificar sobre l’arena figuradament Fer una cosa sense bons fonaments, sense la preparació o les condicions adequades. Era un negoci edificat sobre l’arena, i aviat va fer fallida.
    3. escriure en l’arena Fer propòsits, prendre resolucions, etc., vans, de curta durada.
    4. sembrar (o llaurar) en l’arena Fer un treball inútil, infructuós.
  2. arenes movedisses (o movents)
    1. Arena molt humida, poc consistent, en la qual hom es pot enfonsar fins a desaparèixer.
    2. Arena molt seca, com la dels deserts, que el vent desplaça d’una banda a l’altra.
  3. antigament Pólvores que hom tirava sobre l’escrit per assecar-lo.
    1. Part central d’un circ o d’un amfiteatre, on tenen lloc les curses, els combats i els jocs o espectacles. Els gladiadors sortiren a l’arena. Els acròbates fan salts i equilibris a l’arena del circ.
    2. plural El mateix circ o amfiteatre.
    3. per extensió Espai, àmbit públic de discussió, de confrontació, especialment política. La irrupció d’un nou estat en l’arena internacional.
    4. baixar a l’arena Acceptar la lluita, un combat.
  5. patologia Petits càlculs eliminats per l’orina en la litiasi renal.
  6. arena asfàltica geologia Arena impregnada d’hidrocarburs pesants i olis minerals que pot servir com a primera matèria per a obtenir combustibles.