■ aprovar

Etimologia: del ll. approbare, íd. 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Jutjar bona, trobar bé (una acció). El públic aprovà la decisió de l’àrbitre.
    1. Declarar bona, acceptable, justa (una cosa) a uns efectes determinats qui està facultat per a fer-ho. Aprovar un reglament, una llei.
    2. Donar la qualificació d’aprovat (a un examinand). El van aprovar a la primera convocatòria.
    3. Donar la censura, l’autoritat eclesiàstica, etc., l’autorització per a publicar (un llibre, etc.). Un opuscle aprovat per l’autoritat.
  3. Rebre la qualificació d’aprovat (en una assignatura). Pel juny no vaig aprovar les matemàtiques.