■ aprendre

Compareu: aprehendre
Etimologia: del ll. apprehendĕre, íd. (v. prendre) 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Adquirir la coneixença, la pràctica (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció. Aprendre l’italià. Aprendre de memòria. Aprendre a parlar, de parlar. Aprendre de lletra.
  2. pronominal Aprendre de memòria; memoritzar. Apreneu-vos la taula de multiplicar.