■ aprehendre

Compareu: aprendre
Etimologia: del ll. apprehendĕre, íd.
    verb transitiu
  1. Copsar mentalment. Aprehendre un objecte.
  2. filosofia En l’escolàstica, conèixer d’una manera immediata, considerant aquest coneixement com a acció del subjecte cognoscent sobre l’objecte.
  3. psicologia Conèixer simplement i immediatament un objecte, una situació o un comportament.