■ apoteosi

Partició sil·làbica: a_po_te_o_si
Etimologia: del gr. apothéōsis ‘deïficació’, format amb apó ‘idea d’intensitat’, theós ‘déu’ i ṓsis ‘formació’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Deïficació d’un mortal, acte d’elevar-lo a la categoria dels déus.
  2. Glorificació, exaltació, d’una persona, un principi, un ideal, etc.
  3. art Tipus de representació artística d’arrel clàssica freqüent en la decoració pictòrica barroca i d’èpoques posteriors per a glorificar un personatge.
  4. espectacles En una representació de gran espectacle, escena final, muntada amb profusió de mitjans.