■ aplanador | aplanadora

Etimologia: de aplanar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que aplana.
  2. masculí
    1. oficis manuals Eina que serveix per a aplanar.
    2. passar per l’aplanador figuradament Haver de fer el que cal de bon grat o de mal grat.
  3. femení
    1. agricultura Màquina emprada per a completar la feina de la tragella en l’anivellament de terrenys.
    2. tecnologia Màquina utilitzada per a aplanar xapes metàl·liques, fent-les passar generalment entre dos cilindres o dos grups de cilindres.