■ apaivagar

Partició sil·làbica: a_pai_va_gar
Etimologia: del ll. ad pacĭfĭcare
    verb
  1. transitiu Calmar, amainar, fer desaparèixer o minvar un estat d’excitació , d’agitació, de violència (en algú o en alguna cosa), portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Una fórmula màgica per a apaivagar les tempestes. El seu discurs apaivagà la multitud.
  2. pronominal Apaivagar-se el soroll.