■ anur | anura

Partició sil·làbica: an_ur
Etimologia: de an- i el gr. ourá ‘cua’
    zoologia
  1. adjectiu Que no té cua.
  2. masculí
    1. plural Ordre d’amfibis integrat per animals saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
    2. singular Amfibi de l’ordre dels anurs.