■ antonomàsia

Partició sil·làbica: an_to_no_mà_si_a
Etimologia: del gr. antonomasía, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Figura retòrica consistent en l’ús d’un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d’una persona o, inversament, l’ús d’un nom propi en lloc d’un apel·latiu.
  2. per antonomàsia locució adverbial Per excel·lència. Sant Pau és l’apòstol per antonomàsia.