■ anticipar

Etimologia: del ll. anticipare, íd. 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Fer, executar (alguna cosa), abans del temps convingut o normal. El govern ha anticipat les eleccions.
    2. anticipar una quantitat (o una paga, o mitja paga, etc.) Lliurar-la abans del temps regular o assenyalat.
  2. transitiu Fer que (alguna cosa) s’esdevingui abans del temps assenyalat o prematurament. Anticipar un viatge.
  3. pronominal Avançar-se una persona a una altra en l’execució d’una cosa. Anticipar-se algú a portar una notícia.
  4. pronominal Preveure un desig, una ordre, etc., d’altri i apressar-se a satisfer-lo abans que sigui manifestat. És un bon secretari: s’anticipa sempre a les ordres de la directora.
  5. pronominal Esdevenir-se una cosa abans de temps. Anticipar-se els freds.