■ anodí | anodina

Etimologia: del gr. anṓdỹnos ‘que no causa dolor’, derivat de odýnē’ ‘dolor’, amb el prefix privatiu an-, possiblement a través del fr. o el cast 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit del medicament que calma el dolor.
    1. Inofensiu i ineficaç, que no fa mal ni bé.
    2. figuradament Sense cap interès, insubstancial. Una conversa anodina.