■ anemone

Etimologia: del ll. anemone, i aquest, del gr. anemṓne, íd., que es creu der. de ánemos ‘vent’, perquè es bada al contacte del vent 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les ranunculàcies (Anemone sp), de flors apètales i de sèpals petaloides de diversos colors, sovint conreades per llur aspecte vistent. Cal esmentar l’anemone alpina (A. alpina), l’anemone coronària (A. coronaria), l’anemone del Japó (A. japonica), el buixol i l’herba fetgera, molt conreades en jardineria.
  2. zoologia Nom donat a algunes actínies que pertanyen a diversos gèneres de l’ordre dels actiniaris i que viuen solitàries reptant pel fons marí o en simbiosi amb crancs.