■ anell

Etimologia: del ll. anĕllus ‘anell petit’, diminutiu de anŭlus ‘anell’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Peça de metall o d’una altra matèria resistent, en forma de cercle, que és aplicada a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo.
    2. especialment joieria Petit cèrcol d’or, argent, etc., llis o llavorat, adornat o no amb pedres precioses, esmalts, etc., que hom porta al dit. Anell de prometatge. Anell episcopal.
    3. anell del Pescador diplomàtica Anell sigil·lar usat pels papes per a autenticar personalment els breus pontificis.
    4. anell sigil·lar sigil·lografia Anell amb un relleu o una incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents. És anomenat també anell signatori o segell anular.
    5. no caure els anells (a algú) Fer el que calgui, especialment les feines més humils.
  2. Tira de paper amb què hom envolta un cigar.
  3. Tap de suro foradat longitudinalment.
  4. agricultura Peça de ferro quadrangular, amb un pern, que serveix per a alçar i abaixar la punta de l’arada i fer-la enfondir més a la terra.
  5. àlgebra
    1. Estructura algèbrica que consta d’un conjunt A en el qual han estat definides dues operacions, l’addició (+) i la multiplicació (×).
    2. anell commutatiu Anell en què la multiplicació és commutativa.
    3. anell de Boole Anell commutatiu unitari (A, +, ·) en què tot element és idempotent: x2 = x · x = x.
  6. anatomia animal
    1. Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.
    2. Cadascun dels segments que componen el cos dels anèl·lids i l’esquelet extern dels artròpodes.
  7. anatomia vegetal Collar membranós o fibrós que envolta el peu d’alguns bolets.
  8. astronomia Nom donat a les bandes lluminoses que envolten alguns planetes, especialment Saturn, constituïdes per una gran quantitat de partícules independents que hi giren a l’entorn com a petits satèl·lits.
  9. enginyeria química Element bàsic del rebliment d’una columna.
  10. motors En les bombes i els motors hidràulics de paletes, peça que té un contorn interior de forma especial sobre la qual són aplicades constantment les paletes quan l’aparell funciona efectivament.
  11. química Cadena tancada d’àtoms.
  12. indústria tèxtil
    1. En les màquines contínues de filar i de retòrcer, cèrcol fixat al balancer, concèntric amb les pues, de secció generalment en doble T, que serveix per a guiar el corredor (també és anomenat anella).
    2. Didal.
  13. anell astronòmic astronomia Astrolabi nàutic simplificat.
  14. anell de dehiscència anatomia vegetal En els esporangis de moltes falgueres, rengle anular de cèl·lules de membranes radials i internes gruixudes que, un cop seques, es contreuen, trenquen la coberta de l’esporangi i alliberen les espores.
  15. anell del diable entomologia Eruga del lepidòpter lasiocàmpid Macrothylacia rubi.
  16. anell d’estanquitat tecnologia Junta.
  17. anells de Newton òptica Anells concèntrics iridescents que hom observa entorn del punt de contacte d’una lent planoconvexa de gran radi amb una superfície de vidre perfectament plana.