■ anatomia

Partició sil·làbica: a_na_to_mi_a
Etimologia: del ll. anatomia, i aquest, del gr. anatomḗ ‘dissecció’, format amb ana- i tomḗ ’tall, secció’, del verb témnō ‘tallar’ 1a font: s. XV
    femení
  1. anatomia
    1. Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata i recorrent generalment a la dissecció.
    2. Art de disseccionar o de separar les parts d’un ésser viu per descobrir llur situació, llur estructura, etc.
    3. Estudi de l’estructura d’un ésser viu mitjançant la dissecció de les parts que l’integren.
    4. Estructura d’un ésser viu.
    5. Dissecció o separació de les parts que integren un ésser viu.
    6. anatomia animal Branca de l’anatomia que estudia els animals.
    7. anatomia patològica Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos.
    8. anatomia vegetal Branca de l’anatomia que estudia la forma i l’estructura de les diferents parts i òrgans de les plantes.
  2. figuradament Anàlisi subtil. Fer l’anatomia d’un sistema científic.