■ amic
| | amiga

Etimologia: del ll. amīcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIII
  1. adjectiu i masculí i femení Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells amics. Persones amigues.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells.
    2. Partidari d’algú o d’alguna cosa. Els amics del govern.
    3. Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.
  3. masculí i femení Amant.
  4. adjectiu Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga.