■ amén

Homòfon: ament
Etimologia: del ll. ecl. amen, provinent de l’hebreu amen ‘en veritat, certament’, a través del gr. amḗn 1a font: s. XIII
    interjecció
  1. litúrgia Fórmula que, en la litúrgia cristiana, conclou les oracions com a manifestació d’acord i d’adhesió a allò que ja ha estat dit en l’oració.
  2. dir amén a tot Aprovar-ho tot, donar l’aquiescència a tot.
  3. escolà d’amén Persona que sempre és del parer d’un altre.