ambiofonia

Partició sil·làbica: am_bi_o_fo_ni_a
Etimologia: del fr. ambiophonie, de ambi(ance) ‘ambient’ i phonie ‘-fonia’
femení electroacústica Conjunt de tècniques d’enregistrament i reproducció acústiques, mitjançant diversos canals de so, que intenten produir en l’oïdor una sensació el més semblant possible a la que hom experimenta a la sala de concerts.