■ amarrar

Etimologia: probablement del fr. amarrer ‘fermar amb corda de vaixell’, i aquest del neerl. mitjà aanmarren o aanmaren ‘lligar a (una altra cosa)’, derivat de ma(r)ren ‘lligar’ 1a font: 1678
    verb
  1. transitiu
    1. Subjectar (alguna cosa, especialment una nau) amb cordes, cadenes, etc.
    2. Lligar (una persona).
    3. Lligar, fer ferm, assegurar (un cap, un cable metàl·lic, una cadena).
  2. intransitiu Ésser, la nau, subjectada, fermada. Les barques dels pescadors amarren a l’altre moll.