■ amainar

Partició sil·làbica: a_mai_nar
Etimologia: d’origen incert, probablement germà de l’oc. amainà ‘domesticar, calmar’ i el fr. ant. amaisnier, der. de l’ant. maisó ‘casa’, ll. mansio, -ōnis, *ad-mansionare 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d’un vaixell).
  2. intransitiu
    1. Minvar el vent, la pluja, una tempestat, la calor, etc.
    2. figuradament Minvar una malaltia, un dolor, un desig, etc.