■ alumne
| | alumna

Etimologia: del ll. alumnus ‘cria, nodrissó’, part. pass. arcaic de alĕre ‘alimentar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí i femení
  1. ensenyament Persona que rep ensenyament (amb relació a qui el dona, a l’establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn); deixeble, escolar, estudiant, educand. Alumne oficial, lliure, oient. Alumnes externs, interns o pensionistes, migpensionistes.
  2. alumne de nàutica marina, marítim Agregat.