■ altre
| | altra

Etimologia: del ll. alter, -a, -um ‘l’altre (entre dos)’, emparentat amb alius, -a, -ud ‘l’altre (entre molts)’, del qual és der., i amb alienus, -a, -um ‘pertanyent a un altre, estrany’, der. també de alius (v. aliè) 1a font: orígens de la llengua
    1. adjectiu Que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que l’esmentada anteriorment o sobreentesa. Deixa’m un altre llibre. Una altra vegada afanya-t’hi més.
    2. pronom Prendre algú per un altre. S’ho deien l’un a l’altre.
    3. altre que Diferent de. Tota vocal altra que a.
    4. els altres Tothom que no és un mateix, l’altra gent. No facis cas del que pensaran els altres.
    5. l’un i l’altre Ambdós. Tenien dos fills: perderen l’un i l’altre.
    6. no altre que ell Precisament ell, ell mateix.
    7. tot altre que no fos ell Qualsevol que no fos ell.
  2. adjectiu Segon. És un altre Salomó.
    1. adjectiu Encara un més. En vull un altre quilo.
    2. pronom En tinc dos, però me’n manca un altre.
  4. adjectiu
    1. Restant. Ribot, serra, garlopa i totes altres eines de fusteria.
    2. pronom Demà us duré els altres.
  5. adjectiu i pronom
    1. abans-d’ahir l’altre El dia que fa tres abans d’avui.
    2. demà passat l’altre El dia que fa tres després d’avui.
    3. l’altra setmana (o l’altre mes, o l’altre any) La setmana, el mes, l’any, anterior.
    4. l’altre dia Un dia proppassat.
    5. l’endemà passat l’altre El dia que fa tres després d’un dia determinat.
  6. adjectiu Que no és de la mateixa qualitat, la mateixa condició, la mateixa mena. Aquest noi és tot un altre.
  7. pronom Altra cosa, res més. No hi havia altre a fer que rebel·lar-se.
  8. masculí El proïsme individualitzat, en oposició al jo.
  9. a altra hora A una hora anormal. Se n’han anat a dormir a altra hora.
  10. altres tants Igual nombre. Ha caigut tres vegades i altres tantes s’ha aixecat.
  11. altre tant La mateixa cosa, igual. Quan vam veure que corrien, nosaltres vam fer altre tant.