■ alto

Etimologia: segurament de l’it. alto, provinent de l’alemany halt, imperatiu del verb halten ‘detenir, aturar’ 1a font: s. XVI
    1. interjecció Interjecció usada per a fer que hom es deturi en una marxa, en una correguda, etc., que hom interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l’execució d’alguna cosa. Alto, no corris! Alto el foc!
    2. alto el foc [plural altos el foc] masculí dret internacional Cessació de les hostilitats entre enemics que estan en guerra.
  2. masculí Arrest o parada que fan els soldats, els vianants, etc., per tal de descansar.