■ altiu
| | altiva

Partició sil·làbica: al_tiu
Etimologia: del ll. vg. *altivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses.
  2. Que demostra altivesa.
  3. Que assoleix una alçària o una elevació considerable.