■ almoina

Partició sil·làbica: al_moi_na
Etimologia: del ll. td. alemosina, íd., pres del grecollatí eleemosyna, manlleu de la llengua de l’Església al gr. eleēmosýnē ‘pietat, compassió’ 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Allò que hom dona gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba.
    2. religió Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
  2. història
    1. Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana.
    2. Edifici que albergava la institució de l’almoina, on hom procurava l’aliment quotidià als pobres i l’ajut als necessitats.
  3. història A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació generalment a favor d’esglésies o de monestirs.